"Jo treballo els meus fantasmes"
Entrevista a Joan Prat
Gabriel Bosch, Sarah Hoeksma i Laura Pastor
Directora: Montserrat Clua i Fainé - Universitat Autònoma de Barcelona
En aquesta ocasió el Projecte Entrevistes ha sortit més enllà de les parets de la
UAB per arribar-se fins a Tarragona, on ha entrevistat el catedràtic recent jubilat de
la Universitat Rovira i Virgili, el Dr. Joan Prat. A través de l'agradable conversa que
vam mantenir amb ell, el professor Prat ens explicà els seus inicis en l'antropologia,
els temes que han marcat la seva trajectòria intel.lectual i la seva visió general de
la disciplina. Però paral.lelament, al llarg de la seva biografia apareix també el relat
de com foren els inicis de l'antropologia a Catalunya. I més específicament, com es
generà i desenvolupà l'actual nucli de potent creació intel.lectual i de recerca
antropològica que existeix a la URV.
Esdevenir antropòleg
Lluís Mallart Guimerà - Centre National de la Recherche Scientifique i de la
Universitat de Paris X
Text de la conferència que havia preparat, de les coses doncs que potser no vaig dir i que volia dir,
d'altres que potser no pensava dir i vaig dir si es que ara tinc prou memòria per a recordar-les... Sigui el
que sigui, us ofereixo aquest text tot desitjant-vos que al final de la vostra vida pugueu dir "vaig fer ben fet
d'scollir Antropologia... m'ho he passat molt bé...!"
Aprenentatges visibles: la presentació de
pòsters en el marc de la Ia Jornada "Etnografia i Perifèria"
Montserrat Clua i Fainé - Universitat Autònoma de Barcelona
El passat mes de maig de 2009, en el marc de la "Ia Jornada Etnografia i Perifèria",
es va realitzar una presentació de pòsters elaborats per l'alumnat de la llicenciatura
d'Antropologia Social i Cultural de la UAB. Els pòsters formaven part dels exercicis
d'avaluació realitzats en el sí de l'assignatura Etnologia Regional (Espanya) i
formaven part d'una proposta d'innovació docent que ja porta dos cursos aplicant-
se. En aquest article la professora responsable de la iniciativa explica com va anar
aquesta experiència i què va significar per als/les alumnes. I també el què va
significar en termes de divulgació de la disciplina, ja que l'exposició póblica dels
pòsters va ajudar a donar a conèixer l'antropologia en general - i més
específicament l'antropologia espanyola - a tots aquells que aquell dia passejaven
pels passadissos de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
Comercio justo, Estado y sociedad civil. Una
aproximación crítica.
Susana R. Presta - FFyL, Universidad de Buenos Aires - CONICET
En el presente artículo, nos proponemos analizar el caso de una cadena productiva
textil, enmarcada en el comercio justo, la misma se desarrolla en la localidad de
Capilla del Monte, Córdoba, Argentina. Dicho emprendimiento aglutina un
importante nómero de trabajadoras y trabajadores en el marco de procesos de
trabajo de carácter doméstico y artesanal. Amparado bajo los lineamientos del
desarrollo económico local, la cadena productiva textil fue creada y financiada por
organismos del Estado nacional. Es nuestro propósito dar cuenta de los discursos y
prácticas que atraviesan al comercio justo, como así también, analizar las formas
de construcción de subjetividad en el marco de las nuevas tecnologías de gobierno
que aparecen en este ámbito.
Paraules clau: comercio justo, cadena productiva textil, desarrollo local.
Tecnología médica en el embarazo
Usos y representaciones
Ma Jesós Montes-Muñoz; Ma Antonia Martorell-Poveda;
Ma José Conti-Cañada; María F. Jiménez-Herrera.
Departamento de Enfermería. Universidad Rovira i Virgili (Tarragona)
El embarazo está considerado socialmente como una situación de riesgo, por lo que
las mujeres deben someterse a diferentes técnicas, con la finalidad de su detección
precoz. En este trabajo analizamos dos de ellas: la ecografía y la amniocentesis con
el objetivo de conocer sus usos y las representaciones que de ellas se desprenden.
El análisis se realiza a partir del relato de la experiencia de doce mujeres
embarazadas y dos médicos ecografistas. Encontramos que con la práctica de estas
técnicas se refuerza el poder médico aumentando la dependencia de las mujeres
respecto a él, la desconfianza en sus propios procesos reproductivos y trasmiten la
ideología del rol de la mujer-madre. Además, encierran ideologías e intereses
sociales de los que se hace responsables a las mujeres.
Paraules clau: Mujeres, embarazo, tecnología, representaciones, eugenesia.
Paranismo, movimento artístico do sul do
Brasil no início do século XX
Luis Afonso Salturi - Doutorando em Sociología, Universidade Federal do Paraná (UFPR), Brasil
Este artigo trata sobre a diferença entre os termos paranismo e Movimento
Paranista, inseridos no contexto das discussões sobre o regionalismo no Estado do
Paraná, sul do Brasil. O ensaio está dividido em três partes. A primeira delas
analisa a importância da obra intelectual de Romário Martins (1874-1948) para a
produção cultural paranaense. A segunda apresenta um balanço do
desenvolvimento das artes plásticas e da mósica no Paraná, relacionando-as com
as manifestações regionais. A óltima trata sobre a bibliografia existente sobre o
paranismo e fornece uma nova interpretação da definição dos termos através de
uma releitura da produção intelectual de Romário Martins, considerando ainda a
importância da prática e da produção artística nesse contexto.
Paraules clau: Movimento Paranista; paranismo; arte brasileira.
|
Necessitarà un
lector de fitxers pdf, instal·li el programa
Acrobat Reader:
Acrobat
Reader |
|
editorial