Natura i Cultura: Respostes Humanes a les Crisis ambientals
Pablo Domínguez i Montserrat Ventura (UAB)

Els dies 15 i 16 de Novembre del 2007 tingueren lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona i en el marc de la setmana de la Ciència, les jornades Natura i cultura: respostes humanes a les crisis ambientals, organitzades per Montserrat Ventura (Equip de Recerca Antropologia i Història de la Construcció d'Identitats Socials i Polítiques, AHCISP), José Luis Molina (Laboratori de Xarxes personals y comunitats, LXPC) del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Facultat de Filosofia i Lletres i Victoria Reyes (Laboratori d'etnoecologia, LEE), de l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA), de la Universitat Autònoma de Barcelona, i coordinades per Pablo Domínguez (Dept. d'Antropologia Social i Cultural) amb la col.laboració de Francisco Zorondo (ICTA).

Seguint l'esperit encetat en la desena edició de l'Aula Oberta d'Amèrica Llatina celebrada el novembre del 2006 Boscos humans. La relació entre la societat i la natura a Amèrica Llatina, i recollint les conclusions de les I Jornades sobre antropologia i ecologia. La cultura de la natura: noves perspectives en antropologia i ecologia celebrades el setembre del 2007 també a la UAB, en aquestes jornades es buscà una visió àmplia, tant a nivell regional, amb representació del major nombre d'àrees biogeogràfiques i culturals, com cronològic, per proporcionar una visió diacrónica de la problemàtica. L'objectiu de les jornades fou reunir experts de diferents disciplines relacionades amb les ciències socials i ambientals per discutir sobre la relació entre les societats i el seu entorn natural i específicament sobre com les societats responen a les crisis mediambientals, per tal d'enriquir el debat amb les diferents perspectives exposades i alhora sensibilitzar al públic sobre l'estreta relació entre natura i societat. Particularment, les jornades permeteren als estudiants una visió més holística a l'hora de plantejar les seves recerques.

El seminari, inaugurat per María Valdés, directora del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Facultat de Lletres i Martí Boada, en nom de l'Institut de Ciències i Tecnologia ambientals (ICTA) de la Facultat de Ciències, i Montserrat Ventura en nom de l'organització, es dugué a terme al llarg de dos dies en els que intervingueren diferents experts del camp de l'arqueologia, l'antropologia, la història, les ciències ambientals, l'etnobotànica i l'ecologia humana que han treballat en àrees ecològiques diverses (les deveses de Doñana, les pastures del Tíbet, els ecosistemes aquàtics tropicals, les muntanyes del Marroc, Terra del Foc, diferents medis meso-mediterranis de Catalunya, les illes malaies i la selva amazònica del Perú, la Sabana veneçolana i la selva paranaense d'Argentina), procedents d'universitats i institucions de recerca britàniques, franceses, marroquines, argentines, i de diferents indrets de l'Estat espanyol. La segona jornada es clogué amb una taula rodona on es discutiren les conclusions. Hi participaren unes 80 persones procedents de diferents estudis, dels nivells de llicenciatura, màster i doctorat, a banda de professionals en actiu en el camp aplicat, de la docència o de la recerca.

Un dels eixos que dominaren les ponències fou la necessitat de comprendre les percepcions de la natura de les societats per entendre, per una banda, el usos que en fan i les eventuals prevencions de processos crítics de canvi, i per l'altra, que aquesta comprensió ens ha de menar a entendre la caracterització de les catàstrofes i crisis ambientals en els contextos socials, polítics i històrics.

En les conclusions se féu palesa la conveniència d'establir una xarxa internacional de difusió del coneixement vinculat amb les relacions entre el medi ambient i l'ésser humà, la necessitat de investigar i simultàniament difondre els resultats a efectes de prevenció y les relacions entre usos i percepcions humanes de la natura i les estratègies sociopolítiques vinculades. Com a tema de fons, estigué present la prioritat per a les disciplines socials i ambientals de seguir treballant conjuntament, i aquestes jornades constituïren una mostra clara de relació productiva i eficaç.